Lo que me ha pasado les ha pasado a mil mujeres

Som un grup de cinc dones. Totes cinc vivim una vida còmoda i, podríem dir, amb prou llibertat. Es diria que som afortunades. Tanmateix, continuem habitant un temps en què la igualtat de gènere no és una fita assolida i en el que persones arreu del món veuen encara vulnerats els seus drets essencials pel sols fet de ser dones. Avui, aquí, cinc dones, compartim la necessitat de parlar per tantes altres, perquè tenim l’oportunitat de fer-ho. Explicar les històries de submissió de dones del passat pot resultar incòmode i dolorós, però també és revelador, perquè ens permet reconèixer i comprendre els defectes de la nostra vida present. Hi trobem personatges que han lluitat, des de situacions, orígens, moments i condicions molt diferents, contra l’opressió del mateix sistema patriarcal que modela la nostra societat. Com els personatges dels monòlegs que interpretem, som diferents entre nosaltres, però som iguals en tant que com dones suportem, en major o menor mesura, un tracte desigual i discriminatori, de vegades evident i de vegades invisible. Per això Lo que me ha pasado les ha pasado a mil mujeres, una frase de Doña Rosita, el personatge de Lorca, dóna títol al nostre espectacle.

Monòlegs a 5 veus

Durada: 60 minuts

Apte per tots els públics

Espectacle en castellà i català

Sinopsi

Un conjunt de monòlegs de dones de diferents èpoques i circumstàncies, amb un missatge comú: la voluntat apassionada d’ésser lliures en un món injust i masclista.

Des de la mitologia grega, amb el personatge de Medea, fins a l’actualitat, deu monòlegs encarnen la realitat de déu dones, algunes de reals, com Virginia Woolf i Amarna Miller i d’altres de ficció, com Nawal o Doña Rosita. La seva vivència de l’amor i el desamor, el treball, la guerra, la sexualitat, la maternitat, el ser i l’estar en la seva relació amb els homes i la societat són alguns dels temes que s’entrellacen, passant pel drama i la comèdia, per fer visible i qüestionar-nos sobre tot allò, massa sovint normalitzat, però inassumible.

La música articula aquest entramat de mirades, de vegades interpretades per una actriu i de vegades per totes cinc, com una sola veu. Com a rerefons, imatges de dones de diferents temps i espais multipliquen i amplifiquen aquesta vivència compartida.

Direcció: Roc Esquius

Interpretació: Aliona Dubova, Francesca Soley Viñallonga, Gaëlle Patin Laloy, Gemma Andreu Díaz-Bonilla i Iolanda Garcia

Creació conjunta de l’elenc i la direcció.

Una producció de L’autèntica amb el suport de